GESTORIA ALBERT ASSESSORIA CONSULTORIA

Maig 2022

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Com es pot crear confiança digital en el consumidor i evitar sancions

Segons els experts de Legalizatutiendaonline.es, hi ha 10 punts clau als quals els e-commerce han de parar una atenció especial per superar les inspeccions dels serveis provincials de consum de les Comunitats Autònomes sense estar exposats a greus sancions econòmiques:

1. Verificar la informació precontractual que s’ofereix al consumidor, prèvia a la venda en línia, així com facilitar el formulari per a l’exercici del dret de desistiment legal.

2. L’e-commerce ha d’obtenir el consentiment exprés del consumidor per rebre la factura de compra en format electrònic com una opció no predisposada, de manera que tingui l’opció d’acceptar-la o no. Si se sol·licita en format en paper, no pot tenir cap cost extra.

3. És molt important confirmar que les condicions generals de contractació que es troben al web compleixen tota la legislació vigent espanyola i europea en matèria de contractació a distància mitjançant pàgines web, així com amb la normativa aplicable en matèria de protecció de dades personals i serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

4. Cal parar una atenció especial a les pràctiques comercials deslleials i evitar clàusules que puguin considerar-se abusives per als consumidors, ja que són un altre dels punts febles en les irregularitats trobades en les inspeccions.

5. S’ha de confirmar l’aplicació dels nous drets per als consumidors en relació amb l’ampliació del termini de garanties que, des de l’1-1-2022, passa de 2 a 3 anys quan els béns venuts en línia resultin defectuosos o no s’ajustin al que es publicita a e-commerce. Cal assenyalar que, a partir del 28-5-2022, entraran en vigor noves modificacions de gran importància en matèria d’informació precontractual, la qualificació d’infraccions, la graduació de les sancions i la consideració de consumidors vulnerables.

6. El web ha de recollir una identificació correcta de les dades de l’empresari responsable de la botiga en línia.

7. Cal posar un interès especial en la descripció de les característiques i el preu dels productes, incloent-hi la informació respecte de l’IVA aplicable a les vendes fetes per consumidors a Espanya o a cada país de destinació de la Unió Europea i al règim especial de finestreta única per a les vendes a distància de béns importats d’un proveïdor extracomunitari.

8. Un altre punt feble és la manca d’informació sobre els terminis de lliurament i les despeses d’enviament de les comandes.

9. Cal revisar les formes de pagament establertes i la política de devolucions, ja que és obligatori posar les condicions, terminis i procediments.

10. Finalment, el lloc web ha d’incloure un enllaç que permeti un accés identificable i fàcil a la plataforma de resolució de litigis en línia de la Unió Europea.

Wolters Kluwer

Els economistes creuen que «ara» no és el moment d’apujar impostos

El Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) considera que ara no és el moment d’incrementar els impostos en la reforma fiscal que planeja abordar l’Executiu i creuen que convindria plantejar-se «seriosament» l’eliminació de l’impost sobre el patrimoni, perquè en l’actualitat ha perdut potència recaptatòria.

Els economistes creuen que la fórmula per donar compliment a les recomanacions europees per incrementar la recaptació a Espanya passen no per apujar els tipus, sinó per tractar de revisar determinats incentius relacionats, principalment, amb les deduccions. A més, consideren que aquest objectiu es podria aconseguir generant activitat econòmica i facilitant el creixement empresarial.

Aquesta acceleració de l’activitat econòmica que ja s’està produint, unida als elevats preus de l’energia, ha provocat que les taxes de la inflació s’hagin disparat els últims mesos. Sobre aquesta qüestió, els economistes creuen que s’haurien de modificar alguns paràmetres (com establir reduccions per a rendiments de treball) si l’Índex de Preus al Consum continua incrementant-se i suposa una pujada important de la tributació per aquesta via.

Amb un calendari «ajustat», els economistes admeten que no és fàcil aventurar si es podran posar en marxa o no algunes de les mesures fiscals recomanades pels experts i acceptades per l’Executiu. En aquest sentit, el CGE ha instat a tenir «cura» de fer servir la figura de reial decret llei per adoptar mesures tributàries, ja que s’ha comprovat que en altres ocasions s’ha fet per aquesta via i finalment ha decaigut per no haver-se fet per la via legislativa correcta.

Pel que fa a la recomanació d’abolir Patrimoni, un impost que no s’aplica a totes les comunitats autònomes, els economistes creuen que l’impost podria transformar-se en una declaració informativa, només per a patrimonis que superin un determinat llindar.

Encara que el CGE considera que els impostos sobre la riquesa, com és Patrimoni, en general són necessaris perquè compleixen els objectius de recaptar i de redistribuir, han alertat que cal eliminar la doble o triple tributació que es produeix en alguns casos, com en determinats immobles, que es graven per l’IBI, per l’Impost sobre el Patrimoni i per l’IRPF.

Sobre successions i donacions, els economistes consideren que és una figura que planteja problemes de competència fiscal a la baixa. Si es decideix mantenir, el CGE recomana solucionar els problemes tècnics que té, harmonitzant-ne la normativa fins a arribar a la base liquidable, i deixant capacitat normativa a les comunitats per establir els tipus impositius, però només dins d’un rang.

Pel que fa a altres mesures concretes, els economistes assessors fiscals entenen que és convenient incentivar les aportacions als plans d’ús de les empreses i establir per als ocupadors una deducció en quota per donar un impuls a aquesta interessant iniciativa.

Agència Europa Press

L’AEAT té 5.000 milions paralitzats en concursos i concedeix 12.500 milions en ajornaments des de 2020

L’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) té actualment uns 5.000 milions d’euros paralitzats en procediments concursals i ha concedit els últims dos anys uns 12.500 milions d’euros en ajornaments.

Aquest projecte preveu un límit a les exoneracions de crèdits públics de fins a 1.000 euros. Guillermo Barros, director del Departament de Recaptació, ha subratllat que l’objectiu fonamental de la reforma és augmentar l’eficàcia dels procediments de reestructuració anticipant situacions d’inviabilitat, ja que «el pas del temps es tradueix normalment en la pèrdua de valor del deutor o empresa» a Espanya els terminis d’aquests procediments són «excessivament llargs».

Alerta primerenca, fraccionament i reestructuració

Per això, ha valorat el futur sistema d’alerta primerenca per a anticipar problemes de solvència i viabilitat (se’n preveu el desenvolupament normatiu posterior a la reforma) amb informació de l’AEAT i la Seguretat Social, però també un sistema d’ajornament ja vigent, que habilita fraccionaments davant situacions transitòries de dificultat econòmica i financera.

Els últims dos anys, l’AEAT ha concedit 12.500 milions d’euros en ajornaments a empreses i autònoms d’un total de 4,2 milions d’euros sol·licituds autoritzades. També ha remarcat que el creditor públic «no està exempt dels sacrificis» en un procés concursal i s’assenyala que hi ha «al voltant de 5.000 milions d’euros paralitzats per situacions concursals» i que, encara que hi ha preferència per cobrar, no hi ha garantia d’aquest cobrament.

Barros considera que les mesures plantejades en la reforma suposen un «gran avanç» ja que, a més dels ajornaments, com a mesura «més immediata» que pot necessitar una empresa amb problemes s’inclouen els crèdits públics en els plans de reestructuració.

Així mateix, ha explicat que hi ha altres països europeus que, a l’hora de transposar aquesta directiva, no han admès aquest tipus de deutes dins de les exoneracions, com Portugal. Uns altres, com Itàlia, no admeten la relacionada amb l’IVA.

«No estem fent cap disbarat», ha insistit, recordant que el crèdit privilegiat en un deute tributari és del 50 %, quan al Regne Unit ho és al 100 %, en Països Baixos abasta tot impost de societats, IRPF i IVA. «No alimentaria el mantra que és nociva la regulació del crèdit públic», ha comentat.

Ha defensat que qualsevol exempció, condonació i rebaixa «ha de ser absolutament excepcional» i ha al·ludit possibles problemes de «competència deslleial on perden empresaris que compleixen» i d’un «efecte crida».

Agència Europa Press

Gestha indica que banca i assegurances continuen tenint la major bretxa salarial

En línies generals, la bretxa salarial es va reduir un 7,2 % el 2020, uns 355 euros, fins a situar-se en 4.593 euros. Unes xifres que s’han donat malgrat que els efectes de la pandèmia en el treball van afectar més les dones que els homes.

La segona posició d’aquest rànquing l’ocupa el sector de la informació i les comunicacions, on les dones cobren uns 8.144 euros menys, mentre que el pòdium de la discriminació el completa el sector de serveis a les empreses, en el qual les diferències són de 6.515 euros.

Pel que fa a salaris mitjans, l’agrícola repeteix un any més com el sector en què menys guanyen les dones, que registren sous que a penes superen els 6.100 euros, amb la major bretxa salarial en termes percentuals.

No obstant això, els tècnics del Ministeri d’Hisenda han assenyalat que l’augment del salari mínim interprofessional (SMI) «va millorar notablement» el ritme per acabar amb la desigualtat salarial, si bé encara es necessiten 74 anys per a tancar la bretxa.

D’altra banda, de l’informe també es desprèn que els avanços registrats encara no aconsegueixen equiparar la presència de la dona en l’àmbit laboral.

Així, hi ha diferències substancials entre sectors, ja que la representació de dones en l’àrea de la construcció i les activitats immobiliàries assoleix el 21 % sobre el total d’assalariats, mentre que en els serveis socials la dona acapara el 63,3 % dels llocs.

Agència Europa Press

Flagship stores: futur del retail prime a Espanya

L’experiència del client s’ha convertit en el principal repte de qualsevol marca. En aquest sentit, el paper de les botigues insígnia o flagship stores s’ha consolidat a les principals ciutats d’arreu del món. Aquest tipus de locals tan representatius ofereixen serveis de qualitat al client sense tenir en compte la compra del producte. Es tracta d’enaltir i reforçar la imatge de la marca.

Les botigues insígnia tenen una superfície més gran del que és habitual i normalment estan situades en zones estratègiques o en edificis emblemàtics. Ángela Sánchez, directora de Retail de Laborde Marcet, assegura que «les rendes d’aquests actius solen ser molt altes, però les marques consolidades saben que és una bona aposta per guanyar visibilitat i afegir un valor agregat a la marca amb l’objectiu de fidelitzar el client».

En aquest escenari, el preu mitjà de les rendes de les ubicacions amb més afluència d’Espanya sol oscil·lar entre els 3.000 euros per metre quadrat a l’any, de mitjana.

Davant l’augment de les compres en línia, les botigues situades a peu de carrer s’han hagut de reinventar. «Amb l’auge de les compres en línia, les botigues han hagut de deixar de banda el tradicionalisme i aprofitar l’increment de la digitalització i l’última tecnologia per oferir serveis i una experiència immersiva», subratlla la directora de Retail. Alguns exemples d’això són els emprovadors amb tecnologia o un bon servei de logística.

A Espanya, el sector que s’ha adaptat més fàcilment a aquest tipus de negoci és el de la moda. Marques com Zara, Desigual o Mango han decidit optar per aquesta nova estratègia comercial. A més, aquestes botigues insígnia poden tenir serveis de restauració, supermercats o, fins i tot, hotels. Una proposta disruptiva que està en auge al high street espanyol.

Wolters Kluwer

Recull informatiu GESTORÍA ALBERT ASESORIA CONSULTORIA