GESTORIA ALBERT ASSESSORIA CONSULTORIA

Desembre 2022

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

MERCANTIL

PRINCIPALS NOVETATS DE LA REFORMA CONCURSAL

Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei concursal, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, transposició de la Directiva 2019/1023 de 20 de juny sobre reestructuració i insolvència (BOE núm. 233 de 6 de setembre de 2022).

Entrada en vigor: en general, el 26 de setembre de 2022 amb excepció del llibre tercer del TRLC (nou procediment especial d’insolvència de microempreses), i la DA 11a , pel que fa als ajornaments i fraccionaments de deutes tributaris per l’AEAT, que entraran en vigor l’1 de gener de 2023.

Objectius de la reforma

La reforma busca atacar les limitacions principals del sistema d’insolvència espanyol, que el Preàmbul agrupa en quatre blocs: instruments preconcursals, recurs tardà al concurs, la durada excessiva dels concursos, que a més acaben quasi sempre (el 90 % dels casos) en liquidació i no en conveni; i ús escàs de la segona oportunitat. Es tracta d’una reforma que «pretén afrontar aquest conjunt de limitacions mitjançant una reforma estructural de calat del sistema d’insolvència».

Modificacions en el concurs

Amb aquesta finalitat, introdueix nombrosos canvis en el Llibre Primer, el que té relació amb el concurs, entre els quals destaquen:

La nova regulació del conveni, que elimina la possibilitat de la proposta anticipada, la junta de creditors i la seva tramitació escrita. A més, s’hi introdueix la possibilitat de modificar convenis i s’hi introdueix necessàriament la qualificació també en aquesta fase.

L’eliminació dels plans de liquidació, tal com els coneixíem fins ara.

Nova regulació dels crèdits contra la massa i de la insuficiència de massa.

Noves regles per als concursos sense massa.

Consolidació de la redacció del TRLC sobre la successió d’empreses per venda d’unitat productiva al concurs, per la qual cosa es tanquen les discussions relatives al fet que la delimitació del «perímetre» competeix al jutge del concurs.

Novetats importants que afecten l’estatut de l’Administració concursal, especialment la capacitació i les noves regles aplicables als seus honoraris, entre les quals destaca la regla de la durada.

Es dona carta de naturalesa al prepack concursal.

També s’introdueixen novetats en el BEPI o benefici d’exoneració del passiu insatisfet, que perd la «B» de benefici, perquè el legislador vol incidir que és «un dret de la persona natural deutora». Se’n simplifiquen els tràmits, es busca que no sempre sigui necessària la liquidació prèvia dels béns del deutor per al perdó dels seus deutes, però es manté la impossibilitat d’exonerar crèdits públics, excepte un màxim de 10.000 euros per a Hisenda i uns altres 10.000 euros de la Seguretat Social. Es preveu expressament l’obligació de les entitats d’informació creditícia (registres de morosos) d’actualitzar la informació de les persones exonerades, perquè d’aquesta manera puguin accedir a finançaments. També s’inclou un nou règim de l’habitatge habitual en el (B)EPI.

Nou preconcurs: els plans de reestructuració

L’eix del nou preconcurs són els plans de reestructuració, que es defineixen com «una actuació en un estadi de dificultats previ al dels instruments preconcursals vigents, sense l’estigma associat al concurs i amb característiques que n’incrementen l’eficàcia». La seva introducció implica un canvi radical del Llibre Segon del TRLC, que diu adeu als acords actuals de refinançament i als acords extrajudicials de pagament.

L’expert en reestructuracions és també un agent de nova creació en el panorama concursal, «el nomenament del qual preveu la directiva en determinats supòsits». També destaca l’aparició del concepte de probabilitat d’insolvència «quan sigui previsible objectivament que, si no s’arriba a un pla de reestructuració, el deutor no podrà complir regularment les seves obligacions que vencin els pròxims dos anys».

En l’homologació judicial d’aquests plans, s’introdueix la possibilitat que els creditors que representen més del 50 % del passiu afectat sol·licitin prèviament una confirmació judicial facultativa de les classes de creditors, en què aquest nou concepte de «classe de creditors» és essencial. Si el pla s’aprova per totes les classes de crèdits i pel deutor i els seus socis, s’introdueix com a nova causa d’impugnació la prova de l’interès superior dels creditors. Si no hi ha hagut consens de tots aquests agents, el text opta per la regla de la prioritat absoluta, una de les opcions que ofereix la directiva i segons la qual «ningú pot cobrar més del que se li deu ni menys del que es mereix».

Procediment especial de microempreses

S’hi afegeix un nou Llibre Tercer dedicat al procediment especial per a microempreses, un mecanisme «d’insolvència únic i especialment adaptat» a les necessitats d’aquestes empreses «caracteritzat per una simplificació processal màxima». A efectes de la reforma concursal, s’entén que són microempreses aquelles que ocupin menys de 10 treballadors i tinguin un volum de negoci anual inferior a 700.000 euros o un passiu inferior a 350.000 euros. Per a aquestes companyies, el seu procediment especial aglutina els processos actuals preconcursals i concursals, de manera que no podran accedir als plans de reestructuració.

Tenen una rellevància particular els plans de continuació, equivalents als convenis del concurs, però en què canvien les regles del joc i regeix el principi de «qui calla consent», de manera que «s’entendrà que el creditor que no emeti cap vot ho farà a favor del pla». Amb això es busca incentivar la participació dels creditors en aquests processos.

En el cas de liquidació, es preveu l’ús d’una plataforma de liquidacions el desenvolupament del qual s’encomana al Ministeri de Justícia i hauria d’estar a punt en sis mesos. En tot cas, es vincula l’aplicació del procediment especial a la posada en marxa d’aquesta plataforma.

En el cas que el deutor-microempresa sigui una persona natural, es reconeix expressament el seu dret a l’assistència jurídica gratuïta per a tots els tràmits del procediment especial. Així mateix, cal tenir en compte que la Llei orgànica 7/2022 atribueix competència per a conèixer aquests procediments als jutges mercantils.

Noves tecnologies associades als procediments d’insolvència

A més de la citada plataforma de liquidacions dels procediments especials d’insolvència, la reforma apareix impregnada de tecnologia, amb previsions d’eines que s’hauran de fer públiques en un futur que sembla pròxim:

Un programa de càlcul automàtic del pla de pagaments, accessible en línia i sense cost per a l’usuari, amb la inclusió de diverses simulacions de pla de continuació.

Abans de l’entrada en vigor del Llibre Tercer, hauran d’estar a punt els formularis oficials, accessibles en línia i sense cost, previstos per a la gestió i l’impuls del procediment especial de microempreses.

Un servei d’assessorament a petites i mitjanes empreses en dificultats en un estadi primerenc de dificultats amb el propòsit d’evitar-ne la insolvència. Aquest servei, que es prestaria a sol·licitud de les empreses, tindrà un caràcter confidencial i no imposarà obligacions d’actuació a les empreses que hi recorrin ni suposarà l’assumpció de cap responsabilitat per als prestadors del servei.

Web per a l’autodiagnòstic de salut empresarial que permeti a les petites i mitjanes empreses avaluar la seva situació de solvència.

Portal de liquidacions al Registre públic concursal. En el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la reforma: inclourà una relació de les empreses en fase de liquidació concursal i la informació que sigui necessària per a facilitar l’alienació del conjunt dels establiments i explotacions o unitats productives.

Normes transitòries i entrada en vigor

La DF 19a preveu l’entrada en vigor, en general, el 26 de setembre de 2022 amb l’excepció del Llibre Tercer del TRLC (nou procediment especial d’insolvència de microempreses), i la DA 11a, pel que fa als ajornaments i fraccionaments de deutes tributaris per l’AEAT, que entraran en vigor l’1 de gener de 2023.

A més, les DT 1a a 6a estableixen les regles transitòries, entre les quals destaca, per exemple, que els concursos declarats abans de l’entrada en vigor de la reforma es regiran per la legislació anterior, però amb excepcions que afecten, entre altres aspectes, l’informe de l’Administració concursal, accions rescissòries, propostes de conveni o modificacions de conveni posteriors a l’entrada en vigor; liquidació de massa activa amb obertura posterior a l’entrada en vigor; o sol·licituds de (B)EPI posterior a l’entrada en vigor (encara que el concurs del qual procedeixin sigui anterior).

Llei Orgànica del Poder Judicial

El dia 30 de juny, el darrer dia de la moratòria concursal, el Ple del Congrés també va aprovar la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per descarregar els jutjats mercantils de les accions col·lectives de consumidors, usuaris i viatgers, que passaran als jutjats de primera instància, alhora que se’ls allibera dels concursos de persones físiques no empresàries, que tornaran als jutjats mercantils. Aquesta reforma va ser aprovada el 20 de juliol i s’inclou en la Llei orgànica 7/2022, de 27 de juliol, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, en matèria de jutjats mercantils.

Altres modificacions normatives

La disposició derogatòria deroga els articles del 6 al 12 del Codi de Comerç.

La disposició final primera modifica l’article 92.7, el primer paràgraf de l’article 914 bis i l’article 1365. 2n CC.

La disposició final segona modifica els articles 3 i el paràgraf primer de l’article 82 LH.

La disposició final tercera afegeix un nou apartat g) a l’article 2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, que reconeix el dret a l’assistència jurídica gratuïta, per a tots els tràmits del procediment especial, als deutors persones naturals que tinguin la consideració de microempresa als quals es pugui aplicar el procediment especial previst al Llibre Tercer TRLC, sempre que acreditin insuficiència de recursos per a litigar.

La disposició final quarta modifica l’article 12.1.b) de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, que regula la jurisdicció contenciosa administrativa.

La disposició final cinquena modifica la numeració de l’apartat 3 de l’article 589 LEC actual, que passa a ser l’apartat 4, i s’hi introdueix un nou apartat 3, segons el qual, si l’executat no indica els béns susceptibles d’embargament o el valor dels indicats és insuficient per a la finalitat de l’execució, el LAJ dictarà decret i advertirà a l’executat que, en cas de probabilitat d’insolvència, d’insolvència imminent o d’insolvència actual, podrà comunicar al jutjat competent l’inici o la voluntat d’iniciar negociacions amb creditors per arribar a un pla de reestructuració, amb la paralització de les execucions durant aquesta negociació en els terminis que estableix la llei; i que, si tot i trobar-se en estat d’insolvència actual no ho fa, té el deure de sol·licitar la declaració de concurs de creditors durant els dos mesos següents a la data en què hagués sabut o hagués d’haver sabut aquest estat d’insolvència.

La disposició final sisena introdueix un apartat 8 en l’article 8 del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre.

La disposició final setena modifica l’apartat 1 i s’afegeix un apartat 3 a l’article 365 TRLSC 2010, i fa també una nova redacció de l’article 367, en relació amb la responsabilitat dels deutes socials.

La disposició final vuitena introdueix un nou article 10 bis a la Llei 5/2011, de 29 de març, d’economia social.

La disposició final novena introdueix quatre apartats nous a l’article 4 de la Llei 29/2015, de 30 de juliol, de cooperació jurídica internacional en matèria civil.

La disposició final desena modifica l’apartat 4 de l’article 144 TRLGSS.

Reglaments previstos

A més, en les disposicions finals de la tretze a la setze, la reforma concursal preveu l’aprovació dels reglaments següents en el termini màxim de 6 mesos des de l’entrada en vigor de la llei; és a dir, abans del 26 de març de 2023:

Reglament de l’Administració concursal: aquest reglament establirà l’accés a l’activitat, el nomenament dels administradors concursals i la seva retribució.

Reglament del Registre públic concursal: en matèria d’estructura, contingut i sistema de publicitat, com també dels procediments d’inserció i d’accés a aquest registre i la interconnexió amb la plataforma europea. Tractarà les condicions per a la publicació de les retribucions fixades per a l’administrador concursal en cada procediment en què sigui designat.

Reglament de comunicacions entre la Fiscalia i el Govern o entre la Fiscalia i els Consells de Govern de les comunitats autònomes.

Reglament sobre estadística concursal: determinarà les estadístiques que s’han d’elaborar per a analitzar de manera adequada l’eficàcia i l’eficiència dels instruments preconcursals i concursals, i per a complir el que disposa l’article 29 de la Directiva (UE) 2019/1023, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre les mesures per augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2017/1132.

Recull informatiu GESTORÍA ALBERT ASESORIA CONSULTORIA