Retenir talent i millorar la productivitat amb l'smart working

La nova realitat i la irrupció de les noves generacions en el mercat laboral han suposat un canvi de paradigma en el mercat laboral. Tradicionalment, el treball i el salari consegüent sempre havien ocupat el centre de les preocupacions d’empleats i ocupadors. Ara, en canvi, la tendència està canviant de manera que la salut mental, les opcions de conciliació i el temps lliure han passat a ocupar un lloc important en la gestió dels recursos humans en les empreses. I és que cal tenir en compte que l’última generació a incorporar-se al mercat laboral -l’anomenada generació Z (nascuts a partir de 1998)- és la primera que dona més importància a la conciliació que al salari, segons recull l’estudi «El mix generacional a les empreses españoles», desenvolupat per Sodexo.

En aquesta conjuntura, el model d'smart working està posicionant-se com una alternativa interessant per a les empreses i els treballadors, ja que prioritza l’orientació a resultats i dona al treballador la capacitat de gestionar el seu propi temps.

Perquè les empreses puguin treure el màxim partit d’aquest sistema, atreure i retenir el talent i millorar la productivitat, expliquem les principals estratègies que cal seguir:

• Incorporar flexibilitat geogràfica i horària. La base d’un sistema d’smart working és oferir tota la flexibilitat possible als empleats, de manera que puguin decidir des d’on volen treballar i en quins horaris, sempre que es compleixi el marc definit per les empreses. Per exemple, es pot fixar una franja horària concreta en la qual cal que l’empleat estigui connectat, o establir uns dies de treball presencial a l’oficina. De fet, conscients d’això, el 68 % de les empreses han instaurat mesures per a fomentar la flexibilitat horària i geogràfica dels seus empleats amb l’objectiu de retenir el seu talent.

• Promoure mesures de conciliació. A més del treball a distància, la incorporació d’altres mesures de conciliació entre la vida personal i laboral és un dels aspectes que més requereixen tots els perfils generacionals a les empreses, i que ha agafat una importància especial arran de la crisi sanitària. No en va, és la principal prioritat de la generació Z, i la segona més important de la resta de generacions, només per darrere del salari.

• Definir fórmules de treball per objectius. Perquè les mesures anteriors puguin aplicar-se sense detriment dels resultats, és important que, en la mesura possible, les empreses estableixin rutines de treball basades en objectius i orientada a terminis de lliurament establerts. Aquesta forma de treball, al seu torn, redunda en una major motivació dels empleats, que, com que tenen metes concretes, desenvolupen més bé la feina i milloren la productivitat.

• Crear un pla de beneficis flexibles. Per reforçar el model d'smart working, cal enfocar la proposta de valor de l’empresa cap a models de salari emocional. A més de suposar un complement a la retribució de l’empleat, també afavoreixen propostes anteriors com la conciliació de la vida personal i professional. En aquest sentit, oferir un pla de compensació total que inclogui bons per a formació, ajudes per menjar com Restaurant Pass o xecs guarderia, permet afavorir aquesta conciliació tan necessària al mateix temps que reforça el compromís dels empleats amb l’empresa.

Més enllà de l’impacte en la satisfacció de l’empleat i la marca ocupadora, aquest sistema d’smart working també aporta altres beneficis a les empreses. Un d’aquests és, sens dubte, la millora de la productivitat, tal com reflecteix l’informe «El futur del treball després de la COVID-19» elaborat per Robert Walters, en què s’assenyala que un 47 % dels professionals a Espanya assegura que la seva productivitat ha augmentat amb el teletreball.

A més, amb la reducció de les visites a l’oficina, les empreses també es beneficien d’una reducció de costos procedent de despeses de subministraments com electricitat, manteniment, etc. Fins i tot en el cas de les companyies que optin per un model 100 % remot, podran prescindir del lloguer de l’espai de treball, fet que representa un gran estalvi.

Capital Humano

El Govern completa les convocatòries del Kit Digital amb 500 milions per a pimes de menys de 3 empleats

El Govern ha completat les convocatòries del programa de digitalització d’empreses Kit Digital amb 500 milions d’euros en ajudes per a pimes de menys de tres treballadors, financiat amb el fons Next Generation EU del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència, emmarcats dins de l’Agenda Espanyola Digitalització 2025, el Pla de Digitalització Pimes 2021-2025 i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Contractació i execució de l’ajut

Després de la concessió de la subvenció, i a fi d’exercir el seu dret a cobrament, el beneficiari haurà de seleccionar i contractar la solució de digitalització que vol adoptar d’entre les disponibles del Catàleg de Solucions de Digitalització del Programa, i que es formalitzarà en un acord en un termini màxim de sis mesos des de la notificació de la concessió de l’ajut.

L’execució de l’activitat subvencionada es farà en dues fases: una primera de termini màxim de tres mesos per a la instal·lació i el desenvolupament de la solució, així com l’emissió de la factura per part de l’Agent Digitalitzador adherit, i una segona a partir de llavors.

En aquesta segona fase, amb un termini de dotze mesos, s’haurà de fer el manteniment de la solució de digitalització, la prestació del servei de suport i la formació necessària a la persona beneficiària que li permeti adquirir els coneixements bàsics per a gestionar-ho.

Agència Europa Press

L’estrès al lloc de treball està augmentant a Europa des de la COVID-19

Segons l’enquesta de l’EU-OSHA, «Salut i seguretat en el treball amb posterioritar a la pandèmia», més de quatre de cada deu treballadors (44 %) afirmen que el seu estrès laboral ha augmentat com a conseqüència de la pandèmia.

Gairebé la meitat dels enquestats (un 46 %) van declarar que estan exposats a fortes pressions per a complir els terminis o a una sobrecàrrega de treball. Altres factors causants de l’estrès són la manca de comunicació o cooperació dins de l’organització i la manca de control sobre el ritme de treball o els processos de treball. Una gran proporció de treballadors assenyalen una sèrie de problemes de salut relacionats amb el treball que solen associar-se a l’estrès: el 30 % dels enquestats van notificar almenys un problema de salut (fatiga general, mal de cap, vista cansada, problemes o dolors musculars) causat o agreujat per la feina.

Però parlar de salut mental ja no és tabú. Segons el 50 % dels treballadors, la pandèmia ha fet que sigui més fàcil parlar-ne a la feina. No obstant això, no tots els treballadors se senten còmodes parlant de com es troben. Si bé el 59 % va declarar que se sent còmode parlant amb el seu cap o supervisor sobre la seva salut mental, el 50 % tem que la revelació d’un problema de salut mental pugui tenir un impacte negatiu en la seva carrera professional.

Pel que fa a les iniciatives i activitats implementades al lloc de treball per a prevenir o reduir els riscos, el 42 % afirma que al seu lloc de treball es facilita informació i formació sobre benestar i fer front a l’estrès. També es disposa d’accés a assessorament i suport psicosocial (38 %) i a activitats de sensibilització i d’una altra mena que proporcionen informació sobre seguretat i salut (59 %).

Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball

Pensions, atur i interessos del deute «es mengen» més de 5 de cada 10 euros de despesa dels PGE

Les pensions, les prestacions per desocupació i el pagament dels interessos del deute suposen el 53,40 % de la despesa total prevista en els PGE 2023. Aquestes tres partides sumen un total de 243.240 milions d’euros dels 455.978 milions d’euros de despeses pressupostades.

La despesa més gran del pressupost serà la de les pensions, que concentraran 190.687 milions d’euros, un 11,4 % més respecte de l’avanç de liquidació de l’exercici actual, així com un 41,8 % de la despesa total. La despesa en aquesta partida s’ha duplicat en 15 anys.

Els PGE per al 2023 incorporen increments per a les pensions contributives i per a les pensions mínimes i no contributives que beneficiaran un total de 10 milions de pensionistes. Per a totes elles s’espera una pujada d’entorn el 8,5 %, després de la revaloració amb l’IPC d’acord amb el projecte de PGE.

D’altra banda, la partida d’atur té una assignació de 21.278 milions d’euros, un 5,3 % menys, davant la millora de l’ocupació i la reducció de l’atur. Això suposa el 4,7 % de la despesa total.

Quant al deute públic, la partida vinculada al seu cost ascendeix a 31.275 milions, un 3,6 % més, per l’esperat augment dels tipus d’interès. El cost del deute té un pes del 6,9 % sobre la despesa total.

La xifra és gairebé el doble de la que suposaven els interessos del deute el 2008 (15.265 milions), quan el deute públic no representava més del 34,3 % del PIB i ara supera el 116 % de la riquesa nacional.

Per distribució de grans àrees de despesa, el 58,5 % dels Pressupostos correspon a despesa social (un 11 % més que el 2022); el 27,6 %, a actuacions de caràcter general; el 7,9 %, a actuacions de caràcter econòmic, i el 6 %, a serveis públics bàsics.

Entre les partides destinades a l’àrea de despesa social, a més de les polítiques de pensions destaquen les relatives a serveis socials i promoció social, amb una dotació que augmenta un 17,7 %; accés a l’habitatge i foment de l’edificació (+5,4 %); educació, i cultura. En aquest últim àmbit, cal destacar un augment de les beques en 400 milions.

Dins del capítol de producció de béns públics de caràcter preferent, que concentra una partida d’11.188 milons, un 12,7 % més i el 2,5 % del total de les polítiques de despesa, destaquen els 5.511 milions destinats a sanitat, un 4,5 % més, els 4.164 milions a educació (un 21,8 % més) i els 1.513 milions per a cultura, un 22,6 % més.

Pel que fa als serveis públics bàsics, que tenen una dotació de 27.395 milions d’euros, un 13,5 % més i el 6 % del total, destaquen els 12.306 milions que es destinen a polítiques de Defensa, amb una alça del 26 %, fins a representar el 2,7 % del total.

Agència Europa Press